Recorregut per algunes de les iniciatives presentades al Congrés Internacional d’Arxius 2025

Algunes de les ponències presentades al Congrés Internacional d’Arxius 2025 van posar en valor el paper essencial de la comunitat arxivística en la protecció de la memòria, la dignitat humana i els drets fonamentals en contextos de gran vulnerabilitat, ja sigui en situacions de conflicte armat, inestabilitat política o posteriorment a episodis de violència. En aquestes circumstàncies, la pèrdua o destrucció de documents, col·leccions i infraestructures culturals va molt més enllà del patrimoni, ja que impacta directament en l’accés a la informació, en la garantia de drets i en la capacitat de les comunitats per preservar i explicar la seva pròpia història.
Dins d’aquest context, la Declaració sobre la protecció d’arxius, biblioteques, museus i espais patrimonials en situacions de conflictes armats i inestabilitat política del 30 de maig de 2024, signada per l’ICA, ICOM, ICOMOS i IFLA, reconeix el paper fonamental d’aquestes institucions en la protecció i promoció del patrimoni cultural (material i immaterial), en la cohesió de les comunitats i en la cultura com a element essencial per la reconstrucció i consolidació de la pau. En particular, els arxius i registres aporten proves del passat, reforcen societats transparents i democràtiques i esdevenen eines essencials de memòria, veritat i justícia, especialment quan les comunitats poden mantenir el control sobre la preservació i els marcs d’interpretació de la seva documentació.
Aquestes realitats plantegen reptes metodològics importants, tant en la salvaguarda com en la gestió i l’accés als fons en contextos inestables, sovint condicionats per les possibilitats d’intervenció existents. En aquest marc, al congrés es van presentar diverses iniciatives que, des de mirades i estratègies diferents, busquen minimitzar l’impacte de la destrucció documental per contribuir a la preservació dels drets i a la capacitat de les comunitats per explicar i interpretar la seva pròpia història, incorporant en alguns casos elements de treball comunitari.
L'adaptació dels estàndards arxivístics tradicionals
En situacions de conflicte armat actiu, alguns projectes han apostat per adaptar els estàndards arxivístics tradicionals a escenaris d’emergència. Aquest és el cas de l’Ukrainian Archives Digitization Project, liderat per l’International Council on Archives (ICA) amb el suport de la International Alliance for the Protection of Heritage in Conflict Areas (ALIPH) i altres socis internacionals. Les ponències relacionades van donar a conèixer testimonis directes de professionals que treballen sobre el terreny, narrant com, mitjançant l’elaboració d’un manual de digitalització d’emergència i la provisió de maquinària essencial, els arxius han pogut mantenir la seva activitat i preservar la documentació en condicions extremes. Aquesta metodologia posa el focus en la digitalització d’emergència i la preservació digital, tot desenvolupant les capacitats dels arxius locals. Al llarg del projecte, però, també s’han evidenciat els reptes vinculats a la validesa i l’ús dels documents digitalitzats quan els originals ja no estan disponibles.
Des d’un enfocament metodològic més ampli i contextual, el projecte Fighting Erasure: Digitizing Gaza’s Genocide and the War on Lebanon es va presentar com una iniciativa integral de documentació i preservació. El seu objectiu és crear un arxiu digital estructurat del conflicte armat a Gaza, Palestina i el sud del Líban a partir de múltiples tipus de fonts, com ara notificacions de mitjans, declaracions oficials, recopilació i preservació de xarxes socials, materials digitals contemporanis o dades espacials. El projecte no es limita als arxius institucionals, incorpora elements d’arxivística participativa i treballa amb un conjunt de materials heterogenis i sovint efímers. La iniciativa també promou accions educatives i d’incidència pública, i pretén utilitzar el digital storytelling per explorar, visualitzar i entendre de manera integrada els materials recollits, tot i que actualment no disposa d’un portal d’accés públic obert.
Iniciatives de recuperació de la memòria històrica
En una fase posterior del conflicte, altres iniciatives se situen en processos de recuperació, memòria i reparació simbòlica mitjançant models col·laboratius. Dins d’aquesta línia, The Sersal Project és una iniciativa col·lectiva entre acadèmics, arxivers i comunitat per documentar la vida anterior al trauma després del genocidi perpetrat per ISIS el 2014 sobre la comunitat Yezidi a Sinjar (Iraq). A través d’un model d’arxivística post custodial basat en un repositori comú, el projecte permet que la comunitat mantingui el control sobre la seva història visual mentre se’n garanteix l’accessibilitat i la preservació. La metodologia inclou la participació directa de la comunitat, la digitalització de fotografies i diverses intervencions artístiques i comunitàries, com exposicions, esdeveniments i metadades comunitàries interpretades des d’epistemologies yezidíes, i no des de marcs externs.
Finalment, en el context del llarg conflicte colombià, la iniciativa Narrativas Col·laborativas desde los Archivos de Derechos Humanos: Una Herramienta para el Reconocimiento de los Archivos Comunitarios, impulsada per la professional independent Adela del Pilar Díaz Acuña, proposa una metodologia centrada en la mediació, orientada a la construcció col·lectiva de relats. El projecte proposa apropar els arxius comunitaris a la ciutadania utilitzant fires del llibre regionals (com les de Cúcuta, Medellín o Pasto) com a espais de mediació, oferint tallers interactius, combinant suports físics i digitals, pensats per promoure la reflexió i el diàleg. Aquesta iniciativa no aplega ni custodia documentació, sinó que contribueix a la narració i mediació educativa, generant espais d’alfabetització social, construcció d’un relat comú i reconeixement de la memòria de les comunitats.

Tot i les diferències de context, escala i recursos, aquests projectes permeten esbossar un recorregut per iniciatives diverses que, des de realitats molt desiguals, comparteixen la voluntat de preservar la memòria, la dignitat humana i el dret a existir documentalment en situacions de conflicte armat. Les experiències presentades també posen de manifest la importància de reconèixer l’autoritat de les comunitats sobre els seus propis arxius i d’adaptar les pràctiques arxivístiques a cada realitat, amb diversitat metodològica i estratègies ajustades a cada context i finalitat.
Enllaços d’interès
- Declaració conjunta sobre la protecció d’arxius, biblioteques, museus i espais patrimonials en contextos de conflicte armat i inestabilitat política, aprovada el 30 de maig de 2024 i signada per l’International Council on Archives (ICA), l’ICOM, l’ICOMOS i la IFLA: https://icom.museum/es/news/declaracion-sobre-la-proteccion-de-archivos-bibliotecas-museos-y-lugares-patrimoniales-en-situaciones-de-conflictos-armados-e-inestabilidad-politica/
- Projecte de digitalització dels arxius ucraïnesos (ICA): ICA Scales Up Ukrainian Archives Digitization Project
- Manual de digitalització ICA–ALIPH per a Ucraïna: ICA and ALIPH – Digitization Manual to Support Ukrainian Archives
- Fighting Erasure: https://www.archiveslab.org/projects/fighting-erasure
- The Sersal Project: Before the Silence: Before the Silence: The Forgotten Photographs of the Yezidis
- Exposició fotogràfica “The Sersal Project”: Sersal Photo Exhibition Opens in Erbil, Unveiling Rare Early 20th Century Ezidi Archives – سەما تیڤی
- Programa i resums de les sessions del Congrés ICA Barcelona 2025: https://icabarcelona2025.cat/ca/programa/