Crònica de les 18 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació
S’ha generat un interessant debat sobre el lema de les últimes Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, les 18JCID: “Benvingudes a la resistència”. Una clara declaració d’intencions que arriba en un moment convuls per al món de la informació, amb l’auge de la – valgui la redundància – desinformació, fake news, deep fakes i molts més reptes que posen en dubte la veracitat de la història.
No són pocs els que consideren que el concepte de resistència té una connotació reactiva, quan potser és moment d’adoptar una posició més proactiva, d’avançar-se als canvis que venen.
La Intel·ligència Artificial, la conversa que està en boca de tots
Un dels eixos temàtics principals, i el que va obrir la primera taula rodona, va ser l’Avantguarda digital. Un interessant debat en el que la IA va prendre l’absolut protagonisme, generant el debat sobre el seu ús responsable i sobre com pot ajudar als bibliotecaris i com entendre que, lluny d’ocupar el seu lloc de treball, els ha d’ajudar a evitar les tasques més farragoses i permetre’ls aportar el valor que necessiten les biblioteques de 2026. Josep Asensi va voler recordar que, més enllà de la IA, la robòtica serà la propera revolució, arribant a les biblioteques de forma progressiva.
La trinxera social, les biblioteques com a eix de la comunitat
Hem sentit moltes vegades que les biblioteques són un punt de trobada, un refugi per a la comunitat i la importància que tenen més enllà de la lectura, sinó com a espai de reunió dels ciutadans i usuaris. La funció de la biblioteca com a trinxera social és avui més clara que mai, i es va poder comprovar en una taula rodona en la qual vam tenir representants de tot tipus de biblioteques, des de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, que disposa de bastants recursos però una gran quantitat d’usuaris potencials als quals servir, fins a Laura Avià, bibliotecària pública en un municipi rural, un cas curiós en el qual el poble no compta amb els habitants per disposar de biblioteca pública, però existeix i funciona molt bé.
Les realitats són molt diferents, la falta de recursos de les biblioteques petites també aporta una proximitat i familiaritat que és difícil recrear en una gran ciutat com Barcelona, però l’intercanvi de visions i opinions és enriquidora i va fer arribar a tothom un fet indiscutible: que totes les comunitats mereixen l’accés lliure a la lectura i a una biblioteca pública.
L’accés a les dades i la lluita contra la censura
En un moment històric en el qual la censura s’està apropiant d’alguns espais, inclosos les biblioteques i arxius, és important posar en valor la tasca dels professionals a l’hora de defensar el dret a la informació i sobretot a la contextualització de certs materials sensibles però que han de ser d’accés públic. En la taula rodona sobre la cultura i el coneixement com a refugi, es va parlar molt d’aquesta situació, que cada cop és més freqüent, una censura que molts cops va de la mà de les fake news, tal com va recalcar Germà Capdevila, president de l’APPEC. La Paloma Gueilburt, responsable de l’Arxiu del MACBA, va recordar la importància de la bona comunicació entre departaments, com en el seu cas amb la Biblioteca, per tal de poder contextualitzar i afiançar el dret a la informació.
Biblioteques centrades en els usuaris i les seves necessitats
La gran majoria de les presentacions i experiències que es van poder escoltar i veure a les 18JCID van posar el focus en l’experiència de l’usuari, ja sigui de biblioteca pública, universitària o especialitzada. L’accés a Recursos Educatius Oberts a nivell universitari, així com les accions de la UAB per a poder recollir dades de valor de l’experiència d’usuari ens ajuden a entendre que hi ha reptes dels de tota la vida que encara avui dia perduren. Activitats que uneixen a professionals i estudiants com les realitzades pel CSUC han ajudat a teixir relacions que no es podrien donar d’una altra manera, o l’immens repte de l’ús de la IA per part dels estudiants de la UOC, abordant d’una manera directa i transparent per tal de fer un ús responsable i realista de les eines. També va haver temps per defensar la preservació i l’accés al material audiovisual amb Glòria Massana, coordinadora del Grup de Biblioteques i Cinema, que va elaborar un interessant estudi per analitzar l’accés al cinema contemporani i clàssic, en base a plataformes de pagament i gratuïtes, incidint en la importància del suport físic com a preservació més enllà del streaming.
En definitiva, aquestes han estat unes jornades marcades per l’arribada de la IA a les biblioteques, tant per als usuaris com per als bibliotecaris, i per com aquest canvi afectarà en la manera de treballar en l’actualitat i en el futur.
També s’ha posat molt en valor la importància de la biblioteca com a espai, refugi i, evidentment, trinxera social, que va molt més enllà del refugi climàtic o un espai on entretenir als nens. La biblioteca és un punt de trobada, un element essencial del teixit social de cada comunitat, i tot i que canviï i s’adapti a les noves necessitats, sempre serà essencial.